Benvolgut lector,

Si ja has tingut l’oportunitat de llegir el llibre, espero que t’hagi agradat. La meva voluntat ha estat donar a conèixer un període clau en la història de Catalunya a través d’una trama d’intriga.

Escriure un llibre és una tasca complexa i conèixer l’opinió del lector és, per a mi, de gran valor. Per tant, m’encantaria que a través d’aquesta pàgina m’expliquis què t’ha semblat la novel·la. Si tens interès per saber més sobre el segle XVII a Catalunya; si t’imaginaves el casc antic de Barcelona i la vil·la de Sarrià com apareixen al llibre; si t’agradaria que organitzéssim una visita per l’escenari dels crims; no dubtis a escriure’m i intentaré respondre totes les teves preguntes.

I si encara no t’has pogut llegir el llibre, et donaré algunes pistes sobre la novel·la, aviam si t’enganxes.

Moltes gràcies!

Bea Cabezas

26 de maig del 1645,

Monestir de Pedralbes de Barcelona

Una mort violenta
Un secret amagat
Un conflicte entre nacions
Una història d’amor impossible
Una traïció política
Una novel·la d’intriga

Un capítol clau de la història de Catalunya

Què va passar la matinada del 26 de maig del 1645 que va trasbalsar la comunitat del Monestir de Pedralbes? Són els anys següents a la Revolta dels Segadors. Catalunya lluita contra Castella. Els nobles i burgesos pateixen les conseqüències econòmiques de la guerra i el poble, les seves misèries. Catalunya es divideix en dos bàndols: els defensors de l’aliança amb França i els contraris, que voldrien tornar sota la sobirania del monarca espanyol, Felip IV. El desenllaç d’aquest conflicte marcarà el futur de Catalunya fins als nostres dies.

Un misteri per resoldre i un detectiu poc habitual

El Doctor Boix, el metge del Monestir de Pedralbes, és l’investigador de les misterioses morts que tenen lloc a la comunitat: una novícia apareix morta, penjada d’una corda lligada violentament al seu coll. Ningú ha vist res, ningú ha sentit res…
El Doctor Boix és un home de ciència, però també segueix els seus instints. No tenir olfacte mai ha estat cap impediment per dur a terme la seva feina. La manca d’un sentit l’ha fet desenvolupar un altre de forma extraordinària: el tacte. Quan té un pressentiment la pell se li congela com si es trobés coberta de neu.

Un escenari proper: Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Lles de la Cerdanya…

Els carrers del casc antic de Barcelona, la comunitat i els voltants del Monestir de Pedralbes, la vila de Sarrià, el poble de Lles i els prats de la Cerdanya… són alguns dels escenaris de la novel·la. Espais que tots podem reconèixer i que podem redescobrir a través de la seva història. Al segle XVII la ciutat era molt diferent de com la veiem ara. Molts dels seus edificis encara es conserven, com els que podem trobar al carrer Montcada de Barcelona, però ens els hem d’imaginar sobretot a les fosques, sense llum artificial, silenciosos, com una tomba…